Marina Linés

dilluns, 23 de maig del 2011

Dia 2 Dimarts 10

Al costat teníem el Desfiladero de la Hermida, que porta a Potes. A la dreta teníem el riu Deva, i estàvem envoltats de muntanyes molt altes amb arbustos verds. Hi havia moltes corbes i la carretera era molt estreta. Hem anat a parar la Vall del Liébana, i poc després hem arribat a Potes. De potes hem tingut uns 20 minuts per arribar a Fuente Dé, i vèiem els Picos de Europa al fons. Després de pujar el telefèric i visitar les muntanyes, hem anat a dinar a Potes. A 3 km, hi ha Sotama. Allà hem anat al Museu d’Interpretació dels Picos de Europa i després d’això hem anat a Comillas. Aquest municipi està al costat del mar, i hem pogut veure la diferència de marees. Hem estat uns 20 minuts mitja hora visitant els edificis més importants de Comillas, que són el Capricho, el Palau de Sobrellano... i després ja hem tornat cap a Santillana, que està a uns 20 minuts de Comillas.

Com ja sabeu per anar a Los Picos de Europa hem passat per "desfiladero de la hermida", Deva, Fuente Dé, el telefèric. Los Picos de Europa va ser al primer parc natural de l’Estat Espanyol. Los Picos de Europa esta dividit entre tres territoris: central(entre els rius Cares i Duje), oriental (entre els rius Duje i Deva), occidental (entre els rius Sella i Dobra). Tots els rius estan formats per roca calcària i alguns minerals. A l’hivern neva molt i al que causa desgel i els rius van plans de aigua amb molta força i això forma els congostos. Quan hi ha molta aigua en al riu, l’aigua es filtra per les muntanyes, i al que passa es que l’aigua del riu i la calcaria de les muntanyes es formen pous a dins de les muntanyes

En els pics, en a dalt de tot, hi ha molt poca aigua liquida perquè es congela o es filtra per les muntanyes.

Tot Cantabria, Asturies estan emmurallades de muntanyes i el pic mes alt és el Torre Cerredo

L'animal més destacat es l’isard que es troba en les zones de alta muntanya, pot arribat a zones molt altes per la agilitat. Més a baix hi trobem animals mes normals com: cérvol, senglar, guineu, l’ós, llop... Hi ha les zones més baixes i trobem les ovelles i vaques; en els rius trobem l’almesquera aquet animal per fer-nos una idea s’ha sembla a una rata. En zones amb molta humitat hi ha salamandres. Hi ha més de 100 tipus d’aus. Una de les aus més maques es la “uroguayo”, esta en perill d’extinció i no crec que es pugui salvar.









Com ja havia dit abans , que hem anat a Los Picos de Europa,la vegetació es molt diferent gracies al mar, pot tenir vegetació atlàntica com mediterrània. Dels 800m cap a baix comença haver-hi boscos, els arbres més importants són: colino, montà,subalpí i alpí. Hi ha una diferencia de estacions molt gran, a l’hivern esta tot nevat i cota de veure verd perquè en els arbres tenen poca fulla, a la primavera plou molt i als arbres creixen i la vegetació es torna més verd, a l’estiu tota la vegetació segueix igual, però amb més llum, a la tardo tots als arbres es tornen de color marró, però amb una mica de verd. Duran tot l’any sempre hi ha verd encara que sigui molt poc.

Primavera

Hivern





Estiu Tardor

Per la tarda vam anar a Comillas. A Comillas vam visitar dos edificis molt importants: el Palacio de Sobrellano i en al costat el Capricho de Gaudí. Va ser una obra de Joan Martorell. És un edifici de estil neogòtic , amb als mobles de Gaudíi pintures de Eduardo Llorens a l’interior, i a l’exterior escultures de Joan Roig. És va acabar en al 1888. Al costat del palau hi ha una capella gòtica amb mobles de Gaudí i escultures modernistes de Joan Roig. El Capricho va ser construït per l’arquitecte Gaudí. Aquesta casa al principi era Maques de Comillas, al Marques de Comillas i Gaudí eren molt amics i Gaudí li va donar, al principi no tenia cap valor,però en quan Gaudí es va anat fen famós als preu van pujar moltíssim. Com Cantàbria necessitava va decidir vendre-la als Japonesos per molts milions de pecetes. Però alhora de fer el trasllat pedra a pedra, Cantàbria va dir que no perquè era massa valuosa. Van decidir deixar-la a Cantàbria i van construir un restaurant Japonès perquè així abans de visitar la casa has de menjar en aquell restaurant i mirrar.

Els dos arquitectes més importants van ser: Gaudí i Martorell.


Antoni Gaudí que va néixer a Riudoms el 25 de juny de 1852 i va morir a Barcelona el 10 de juny de 1926. Va ser el màxim representant de la figura catalana i se’l coneix arreu del món.

El seu para era artesà calderer (fabricava serpentines per la destil·lació de l’alcohol.) El 1869 va començar els seus estudis a la Facultat de Ciències de Barcelona (Filosofia i Economia), era un alumne brillant i l’any 1878 va construir la seva primera obra de la seva carrera, una vitrina de roure. Gaudí va trencar l’estil neoclàssic i neoromànic (estaven barrejats), i va començar amb el Modernisme. Els edificis de Gaudí estan basats en la naturalesa. La seva primera obra amb aquestes característiques va ser el Palau Güell entre els anys 1885 i 1891. I la seva obra més important va ser la Sagrada Família de Barcelona, encara no acabada. Va començar amb José Villar el 1867 i el 1883 Gaudí si va afegir. I l’any 1926 es va aturar la construcció per la mort de Gaudí atropellat per un tramvia, amb 74 anys. Però el cap d’uns quants anys, després de la guerra civil, es va continuar construint, amb més dificultat perquè uns plànols es van cremar i una part de l’edifici el van enderrocar. Però poc a poc es va construint, i avui dia van per la cúpula central.


Joan Martorell va néixer el 1833 i va morir el 1906. Va ser un mestre d’obres i un arquitecte de l’escola de Barcelona. Era un Home molt religiós, i impulsor del cercle artístic. El seu estil era purament goticista. Les seves obres més importants són: el convent de les Adoratrius (de Barcelona, 1874) i el convent de les Saleses (també de Barcelona, 1889). I a part d’aquestes dues obres n’ha fet moltes més també importants com: el monoment de Joan Güell, la casa del marqués de Robert, l’església Parroquial de Portbo...


dimecres, 18 de maig del 2011

Dia 1 Dilluns 9

Hola! Vam sortir de Joanic (Barcelona) a les 7:30h del mati vam agafar Ronda de Dalt en direcció Lleida per anar a, a unes de les parades per anar a Cantàbria. La primera va ser a Montblanc a les 9:15 a 10:00h per esmorzar, descansar... Em passat per al Meridià de Greenwich que es en Aragó ales 11:40h. La pròxima parada de Montblanc a sigut Pina de Ebro, la parada a durat 15min. Dins de l’autocar desprès de la parada de Pina de Ebro hem estat tres hores mes o menys a dintre fins arribar a Tudela. A Tudela em parat a dinar i a fer un bol per al poble. A les 16h del mig dia em tronat agafar al autocar per anar a Santillana que es el hotel. La pròxima parada que em fet a sigut a Igay a les 18h hem estat mitja hora descansant i menjant... Per arribar a l’hotel ens quedava 2hores de viatge, em arribat a l’hotel a les 9

de la nit. Aquet viatge a sigut de 13hores i 30minuts.

Hem parat a Tudela per anar a dinar. Tudela es un poble petit i b

onic. Els edificis del poble son alts, amb algunes cases petites. Al centre del poble de Tudela hi ha la plaça que abans era la capital del Regne de Navarra. La plaça es diu Plaza de los Fueros. En la Plaza de los Fueros hi ha escuts de diferents famílies que constituïen arcs de mig punt.


Hem fet una volta per Tudela hi ha una part medieval on hi ha una catedral de Santa María. La catedral de Santa María es va

començar a construir al S. XII – S. XIII , s’utilitzava com a claustre. En al S. XVIII era una catedral. aquesta catedral abans era una mesquita. Com era una mesquita i una catedral ara es una barreja de romànica, gòtica, neoclàssica i contemporània.




Al darrera de la catedral hi ha una porta molt gran amb un arc de mig punt, decorat amb florals i geomètrics. Amb un sostre de policromada, es a dir, que al sostre te més d’un color. La majoria de les capelles interiors son barroques.





Per la nit vam donar una volta per Santillana del Mar. La majoria dels edificis son medievals. El terra esta format per pedres, els carrers son estrets, i la majoria de arcs son de mig punt.